NON-NON DE NADAL
| T'ompliré el bressol de palleta fina sense gens de boll, sense gens de pols. Encendré un bon foc perfumat d'espígol per fer-te el son dolç. Cobriré el teu cos amb llençol blanquíssim mig teixit amb glòria, mig cosit amb creus. Et faré de flonjos borrallons de llana un mantell pels peus. Et cantaré un bres amb la veu més dolça, i quan ja t'adormis et besaré el front. Després, de puntetes, tancaré la porta perquè no et desvetllin els sorolls del món. Joana Raspall |
| ||
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada